Emprendre no és només per a joves

Article de reflexió sobre l'emprenedoria.

Està més o menys de moda parlar d’emprenedors i d’emprenedoria. Per vàries raons. Per exemple, per què la situació econòmica i social indueix a pensar que fa falta més dinàmica en la creació de negocis, dinàmica que es pot recuperar en part per les activitats que promoguin els emprenedors. Existeixen diverses accions per estimular les activitats emprenedores enfocades principalment als joves estudiants universitaris, de batxillerat i fins i tot ha conduit als departaments d’ensenyament a incorporar dins del currículum obligatori la matèria d’emprenedoria. Però, què és emprendre?, Per què és necessari emprendre? Quines accions es fan per fomentar l’emprenedoria o als emprenedors?....

Però emprendre no és només per joves. Cal ampliar el marc de l’emprenedoria i tot i acceptant que l’emprenedoria és una part de la solució, enfocar-la a un ampli espectre de persones. Cal obrir l’emprenedoria incorporant-ne tots els grups d’edat, de sexe, de coneixements i d’altres variables que permetin veure que l’emprenedoria és cosa de tots.

Què és emprendre?

Emprendre per definició és començar a dur a terme una acció, acció que no es feia anteriorment. Actualment quan s’utilitza el concepte emprendre es fa referència al fet de començar una obra o negoci, amb criteri empresarial (amb finalitat de lucre o d’emprenedoria social) que no es feia fins al moment, o es feia d’una altra manera.

Emprendre és sobretot una actitud encaminada a resoldre necessitats, a no conformar-se amb el que tenim, a una millora constant. Emprendre no és una actitud de resignació per quan no hi ha alternatives que ens satisfacin o com una forma de sortir de l’atur o canviar de feina per la insatisfacció de l’actual. En realitat hi ha diferència conceptual entre emprendre i autoocupar-se, tot i que amb el temps poden arribar a ser el mateix. Autoocupar-se simplificant molt, seria realitzar una feina i emprendre significaria desenvolupar una idea o projecte.

L’emprenedor comença a partir d’una idea, d’un somni, d’una oportunitat... que amb enginy, coneixement personal, tenacitat, la pròpia experiència i les pròpies habilitats, esdevé poc a poc (o no) una realitat. Un emprenedor s’aboca al seu projecte amb cos i ànima. Hi ha moltes històries d’emprenedors que han arribat a hipotecar la seva vida perseguint un somni,  a vegades arruïnant-se i arribant a situacions de bloqueig econòmic, personal (o familiar), però en d’altres empesos per un criteri de confiança en un mateix i amb un esforç i perseverança envejables han arribat a assolir l’èxit.

Per què es necessari emprendre?

Hi ha diferents perspectives que argumenten per què és necessari emprendre, una perspectiva general o global i una perspectiva més personal. Des d’una perspectiva global, podem entendre que l’emprenedoria és una part de la solució als problemes econòmics i socials, entre d’altres l’atur, ja que l’existència d’activitats emprenedores contribueixen primer a l’ocupació, però també a mantenir una activitat econòmica latent. Les activitats emprenedores han de generar valor econòmic i social. Han de ser activitats que generen solucions a problemes que existeixen o que donen resposta més eficient (més productiva o amb menys cost) a problemes que ja existeixen. Contribuint clarament a transformar la societat en una societat millor. Ajudant a transformar la societat de la informació en una societat intel·ligent.

Emprendre és una activitat vital. Però l’emprenedoria no s’improvitza i cal un treball immediat per aconseguir resultats d’aquí un temps.

Des d’una perspectiva personal, l’emprenedoria és un procés d’autorealització. El procés de generació de valor, d’aportar solucions a necessitats socials que existeixen, contribueix a la satisfacció personal.

Accions de foment de l’emprenedor

Hi ha moltes accions que impulsen l’emprenedoria com a conseqüència de l’evidència de la seva necessitat. I cal aconseguir que aquestes accions acabin donant noves empreses i nous emprenedors. Hem d’evitar a tota costa que ens passi com amb la llengua anglesa, tothom sap que l’hem d’aprendre, que és necessari, i hi ha una allau d’accions per promoure el seu coneixement (a l’escola, acadèmies privades, foment des de les administracions...) I la realitat és que el nivell de la població continua essent més baix del desitjable. Això no hauria de passar amb l’emprenedoria. Ens calen accions de foment generals, continuades amb la finalitat de augmentar el nombre real i significatiu de projectes emprenedors.

Hi ha accions de foment de l’emprenedoria de les administracions públiques (ajuntaments, diputacions, Universitats, del propi govern...), d’entitats pseudopúbliques (Universtats, Fundacions...) i d’entitats privades. Seria eficaç agrupar totes les accions o coordinar-les per a que no hi hagi duplicitats o per aconseguir una orientació i un seguiment, conjunts en pro dels objectius a assolir (augment real i significatiu de l’activitat emprenedora).

Una de les eines que s’ha treballat i es treballa més per al emprenedors és la pròpia formació d’aquests. Formació en aspectes transversals que passen des de l’autoconeixement personal, a les sistemàtiques en l’elaboració de plans de negoci, a sistemes de finançament de projectes.  El fet de ser eines transversals fan pensar que s’haurien d’anar incloent en altres programes de formació més generals (ESO, BAT , CFGM, CFGS i Universitats) i passar a un foment més directe de projectes. Entenc que existeix la voluntat de fer-ho.

Emprendre no és només per joves

L’enfoc actual de l’emprenedoria, per joves, a l’ESO... que donen les entitats públiques com ara ajuntaments, diputacions, etc. dóna a entendre que emprendre és una cosa de “joves”. Com si la societat (a través de les seves institucions) deixes aquesta tasca, assignes aquesta tasca al joves. És com una mena de renúncia (espero que no intencionadament) a la responsabilitat d’emprendre que té tothom en “favor” dels joves.

Es veritat que hi ha exemples d’emprenedors NO joves, però de forma aïllada. Són persones que han seguit un camí a partir de la seva pròpia iniciativa i risc, sense l´estímul social (en la majoria de casos) que requeririen aquestes accions.

En general els joves són inexperts, tot i que amb bona formació..

Emprendre és una actitud atemporal que es pot realitzar després de l’aprenentatge, però que fonamentada en l’experiència, incrementa les possibilitats d’èxit. Algunes informacions publicades a les xarxes socials i als mitjans de comunicació mostren que aproximadament el 87% de la població té motius per emprendre, per tant la societat (més o menys massivament) ha de ser emprenedora. De fet si tenim institucions emprenedores, organitzacions emprenedores, administracions públiques emprenedores, escoles emprenedores... tindrem individus emprenedors i a l’inrevés, les persones emprenedores han de transformar l’entorn en un entorn emprenedor.

Emprendre és, també, una actitud, sovint, no individual. Els projectes emprenedors s’ha de nodrir de la col·laboració entre individus amb iniciativa emprenedora, col·laboracions que han de servir per buscar les sinèrgies entre projectes, entre idees que busquen una finalitat comuna.

A emprendre s’aprèn “emprenent”. I per emprendre calen estímuls, suports socials i de les AAPP. I no només per a joves. Cal replantejar l’orientació de les accions que es realitzen com a foment de l’emprenedoria i ampliar aquestes accions a tots els nivells i àmbits socials. Buscant en primera instància motivar a les persones i posteriorment donant eines de treball i suport econòmics-laborals i socials.

L’emprenedoria no és només per a joves, és responsabilitat de tots.

eduardjimenez.com